Com tots sabem, tot té un principi. I com tots sabem, segons els ulls de l'observador, el principi canvia. Per tant, us els anirem presentant:
Buddy, el Beagle Harrier:
L'octubre de l'any 2011 va arribar a la meva vida un petit Beagle Harrier de 4 mesos, el seu nom: Buddy. La seva simpatia i la careta de bon jan em van enamorar!!!
Ara em tocava canviar els meus hàbits, per adquirir-ne de nous! Llevar-me més d'hora per sortir a passejar, tornar-me més ferma (això ho vaig anar descubrint al llarg del temps) per educar al petit Buddy.
La meva experiència en la tasca d'educar a un gos era bastant, com dir-ho, nul·la!! Els pipis i les caques els controlavem bastant bé... però anar sense corretja al parc no era el nostre fort!!!
Un matí, a les 7, passejavem per al barri, per a que el bitxo es canses i a l'altre banda del carrer vaig veure un gos i la seva propietària. Tant el gos com l'ama, eren llargs i prims. La trobada em va deixar perplexa, es va apropar al Buddy amb una efusivitat explosiva. "Aiiii, que cachorro más bonito... que carita... ¡es que me lo como!"_ deia, contenta i com si em coneguès de tota la vida!!!
A partir d'aquell dia, una necessitat imperiosa em feia buscar-la i sortir a la mateixa hora. Era com si el meu cor sabés que a partir d'aquell moment, i amb aquesta nova amistat "perruna", milers de històries irrepetibles formarien part de la meva vida.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada